Verònica Franco

Verònica Franco que fou una de les cortesanes més noble i celebre del Renaixement italià, neix a Venècia l'any 1546. La seva mare, també famosa cortesana, la inicia en la professió. Casada ja als divuit anys amb un metge el seu matrimoni fou breu. La poeta sabé consolidar-se una fama de “cortesana honesta”, de dona bella, fascinant i capaç d'expressar les seves opinions i els seus interessos culturals dins la societat on vivia i on exercia la seva feina, que mai va negar o amagar. Durant la seva vida va fomentar grans amistats que li van proporcionar riquesa i protecció, els seus amants eren elegits per la classe social, els diners, l' educació i sobre tot la seva cultura. Una de les amistats més important i determinat de la seva vida fou la amb Domenico Venier de antiga i poderosa família, que va ser el seu mentor i protector, gràcies a ell les seves Terze Rime foren conegudes i publicades l'any 1575; un nebot seu, Marco Venier, poeta i polític influent a Venècia fou el seu amant preferit i un altre nebot, Maffio Venier el seu major enemic. La seva fama de cortesana i dona de gran cultura va traspassar fronteres i el juliol de 1574 el jove Enric III de Valois, rei de França, visitant Venècia va demanar passar la nit amb ella. La seva casa de Santa Maria Formosa era lloc de trobada de músics, pintors, artistes, filòsofs i nobles on es feien concerts, debats i lectures de poemes. Maffio Venier per enveja i gelosia literària escriu anònimament poesies insultant-la durament. Verònica primer desafia l' autor a un duel i una vegada descobert el rapsode li respon amb dos-cents vuit versos que comencen: “Di ardito cavalier non è prodezza”. Fou acusada i obligada a presentar-se davant el Tribunal de la Santa Inquisició l' any 1580 i va quedar lliure de totes les acusacions segurament gràcies a les seves importants amistats. Aquest mateix any va publicar l' epistolari Lettere familiari a diversi. Sembla que es va retirar de la vida pública als 34 anys i va morir l'any 1591 amb 45 anys.