Quan arribava la tardor la mare feia totes les setmanes un pastís diferent. A la cuina preparava tots els ingredients, netejava la vella taula de fusta... i començava l' espectacle, jo era petita i per a veure'l millor pujava a una cadira. Tamisava la farina juntament al llevat que queien formant una muntanya blanca i suau, amb les mans li donava aparença de volcà amb un gran cràter on afegia la mantega trossejada, el sucre, els ous i la pell ratllada d' una llimona. Amb les mans ho pastava tot molt ràpidament i la seva destresa em deixava bocabadada. Quan la massa tenia l' aspecte desitjat en plasmava una bola que reposaria una estona sota un drap. Mentrestant amb mantega i farina acondiciava el motlle i encenia el forn. Després la cuina s' omplia d' una flaire exquisida. A mida que em feia gran l' ajudava en petites tasques d' elaboració i recordaré sempre aquelles tardes a la cuina com un món màgic de formes i olors.
Jo també recordo aquella vella cuina on ma mare creava meravelles. Són records que no s'obliden mai. Molt bonic.
ResponEliminaLaura ,Avui he fet una passejada pel teu bloc , sempre hi trobo saviesa i art , he tornat a llegir aquest relat tan entranyable , i no puc més que felicitarte per la delicadesa i el amor que transmet.
ResponEliminaRaimunda