...que una dona singularment intel·ligent i creativa es vegi abocada, per uns condicionaments d' època, de país i d' estament social, a triar -i és una tria conscient, que no vol pas dir ¨lliure¨- una vida de dona com les altres, com tantes altres en els termes en què això es podia plantejar a principi d'aquest segle. I que aquesta dona esmerci una gran part dels seus esforços a construir-se a si mateixa a imatge i semblança d' un ideal femení que la confina i la coarta. (Maria Mercè Marçal – Contraclaror, Antologia Poètica, Clementina Arderiu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada