Al final dels anys cinquanta, vint anys després que les tropes de Franco havien entrat a Barcelona i la posterior repressió contra la cultura catalana, la situació era molt complicada però alguna cosa es començava a moure.
El gener de l’any 1959 el poeta Lluís Serrahima va escriure un article “Ens calen cançons d’ara” publicat a Germinabit (butlletí intern de la Unió Escolania de Montserrat que l’octubre d’aquell mateix any es va reconvertir en la revista Serra d’Or) considerat com el manifest referencial de la Nova Cançó.
El juliol de 1961 es va fundar Òmnium Cultural i el desembre del mateix any va néixer Cavall Fort. El 19 de desembre de 1961 es presentà al Centro de Influencia Católica Femenina “La poesia de la Nova Cançó” amb actuacions de Josep Maria Espinàs, Miquel Porter i Lluís Serrahima, aquest col•lectiu de cantautors va adoptar mesos més tard el nom d’Els Setze Jutges.
L’abril de 1962 va sortir el primer llibre d’Edicions 62 i Els Setze Jutges es presenten ja amb aquest nom en un concert a Premià de Mar. L’octubre coneixen Raimon i ben aviat es produeix el seu debut a Barcelona en la concessió dels premis de Santa Llúcia i uns dies després la primera actuació conjunta entre Els Setze Jutges i Raimon al Fòrum Verges de Barcelona.
En molt poc temps s’havien bastit les bases sobre les quals se sustentaria la Nova Cançó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt adient que incloguis la carta d'en Serrahima en el blog. Va servir d'origen d'aquest important moviment, Jo el vaig seguir molt d'aprop i m'hi vaig identificar plenament.
ResponEliminaLaura, Tens la virtut de saber trobar tot allò que ens aclareix els fets històrics.Molt acurada i enriquidora la recerca.
ResponEliminaRaimunda