"A la vora de la mar
hi ha una donzella..."
Què se n'ha fet d'aquell mar,
què s'ha fet de la donzella?
Ja fa temps i temps i temps
que tots som d'una altra mena.
Si bonic era aquell cant
i bonica aquella lletra
i gloriós aquell passat,
ja no ens plau mirar endarrere.
"Que en brodava un mocador,
n'és per la reina..."
¿Què n'hem fet dels mocadors
que volien ser banderes,
què n'hem fet d'aquells colors,
què n'hem fet d'aquelles reines...?
Si m'ho preguntava algú,
jo em giraria d'esquena:
tantes coses hem perdut
que el record també cal perdre.
Oblidem velles cançons
que encomanen la tristesa.
Estrenem la nova veu
i alegrem l'antiga terra.
A la vora de la mar
ara un noi de mans ben netes
ha colgat el mocador
ben endins sota l'arena.
A la vora de la nit
el dia es lleva...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada