diumenge, 24 de gener de 2010

Atena


Pallas Athena
Gustav Klimt (1898)

Sempre m’ha atret la mitologia grega des de que, fa ja molt de temps, a l’escola teníem la classe d’èpica i estudiàvem la Ilíada i l’Odissea. Déus i deesses, herois, animals, monstres i criatures mitològiques eren tot un món fascinant.

Atena és filla de Zeus i de la titànide Metis qui representa l’astúcia i l’agudesa mental. Quan Gea anuncià a Zeus que Metis espera una filla però després d’ella engendrarà un fill que el destronarà Zeus per a impedir que s’acompleixi aquest vaticini engoleix Metis, la qual des de dintre seu segueix aconsellant Zeus durant el seu regnat olímpic. Quan l’embaràs arribà a terme Zeus pateix un fortíssim mal de cap i demana a Hefest que li obri el crani amb una destral, en aquell moment neix Atena, adulta i armada, que aplegarà en la seva personalitat la força i el poder del pare i la intel·ligència i astúcia de la mare. Atena pren part a guerres divines i mortals però el seu esperit és més d’estratega que bel·licós i sempre busca la victòria més incruenta possible i per això es considerà la deessa de la raó. És la patrona de la ciutat que porta el seu nom, Atenes, on hi va plantar una olivera. Presideix les arts, la literatura, la filosofia i els oficis artesanals, Atena representa la vida civilitzada de la polis: la tècnica que afavoreix el benestar dels ciutadans i les arts que alimenten el seu esperit. Se li atribueixen molts invents i tècniques que milloraren l’àmbit domèstic i cultural de la ciutat. L’òliba i la olivera són el seus símbols.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada