diumenge, 28 de febrer de 2010

Clementina Arderiu


Clementina Arderiu i Voltas, la més gran de tres germanes, neix a Barcelona l' any 1889 en una família d' argenters del carrer Avinyó. Aprengué l' ofici familiar i la seva formació cultural, a part de la seva gran afició per la lectura, havia passat per estudiar llengües i, a l' Escola Municipal de Música, teoria i piano. Va publicar el seu primer poema l' any 1911 als vint-i-dos anys, l' any següent conegué Carles Riba amb motiu d' uns Jocs Florals on va guanyar el primer premi. L' any 1916 publica el sue primer llibre: Cançons i Elegies i es casa amb Riba. Entre els anys 1916 i 1920 coneix una de les èpoques de més producció literària de la seva vida. La vida cultural d' aquell moment és efervescent i engrescadora i és un període d' un sentiment nacional que creix, l' any 1914 s' havia creat la Mancomunitat de Catalunya sota la presidència de Prat de la Riba. L' any 1920 publicà L' Alta Llibertat, després i fins a 1927 la seva obra poètica alenteix considerablement el ritme, neixen els seus fills, Jordi, Oriol i Eulàlia, i amb el seu marit viatja i fa estades a Itàlia (1920), a Alemanya (1922), a França (1924-1925) i a Grècia (1927).L' any 1928 neix en Francesc que morirà sent molt petit, d' aquest fet deixa un poema extraordinari:

Presència de la mort

Dóna bo la llum:
dintre de la cambra,
tot el verd i el rosa
jugaven a fet.
Manyac entra el sol
de les deu tocades.
D' esperança l' aire
duia penjarolls,
que de Sant Joan
era la vigília,
i jo n'era tota
bandera d' estiu.
Somrigué l' infant
a l' adéu del pare
i entre roba càndida
restava tranquil.
I ella va venir...
La cambra vibrava;
ja tota em prenia
el trast matinal.
I ella va venir,
callada, insensible.
I jo no la veia
colpir el meu infant.
Entre tanta llum,
qui l' endevinava?
Fou la galta pàl·lida
que em digué la mort.


Cal relacionar aquesta circumstància amb el silenci de dos anys que separen la primera part de Cant i paraules (1920-1927) de la segona (1930-1936). Aquesta obra recull poemes de l' època de finals de la dictadura i l' adveniment de la República i l' Estatut, i serà publicada l' any 1936 en el volum Poemes que també inclou els seus dos llibres anteriors. Comença el moment més prolífic de tota la seva vida que s' aplegarà en Sempre i ara, que obtindrà el premi Joaquim Folguera l' any 1938 però no es publicarà fins 1946, en una segona edició l' any 1952, amb pròleg de Salvador Espriu, es veurà ampliat amb catorze poemes més. L' any 1939 amb la família s' exilià a França fins al 1943 quan tornà a Barcelona. Aquests anys d' exili i fins a 1950 marquen una de les etapes de més baixa producció poètica. Poc a poc la situació anirà millorant, tant la del país com la familiar, casa seva es convertirà en un dels cenacles més importants de la vida literària subterrània barcelonina i Carles Riba en una de les figures cabdals de la resistència cultural. L' any 1955 viatja per l' Alemanya Federal i per Anglaterra, els poemes d'aquests anys s' agruparan en És a dir, que obté el premi Óssa Menor l' any 1958 i al qual és també atribuïda la Lletra d' Or l' any 1960. L' any 1959 mor Carles Riba i Clementina Arderiu es retira de la vida pública i inicia un altre silenci de dos anys. Entre 1962 i 1968 escriu tretze poemes que amb d' altres anteriors i inèdits formen el volum Esperança, encara (1969). Inicia el seu silenci definitiu com poeta i la seva vida emmudí definitivament l' any 1976.

1 comentari:

  1. Aquesta lectura m’ha fet sentir una altra vegada, la puresa,l’amor , la calidesa de l’última abraçada amb la que el meu marit i jo ens acomiadaven del nostre petit fill acabat de néixer.
    Raimunda

    ResponSuprimeix