dimarts, 27 d’octubre de 2009

A la vora de la nit (de Josep Maria Espinàs)




"A la vora de la mar

hi ha una donzella..."



Què se n'ha fet d'aquell mar,

què s'ha fet de la donzella?

Ja fa temps i temps i temps

que tots som d'una altra mena.


Si bonic era aquell cant

i bonica aquella lletra

i gloriós aquell passat,

ja no ens plau mirar endarrere.



"Que en brodava un mocador,

n'és per la reina..."



¿Què n'hem fet dels mocadors

que volien ser banderes,

què n'hem fet d'aquells colors,

què n'hem fet d'aquelles reines...?



Si m'ho preguntava algú,

jo em giraria d'esquena:

tantes coses hem perdut

que el record també cal perdre.



Oblidem velles cançons

que encomanen la tristesa.

Estrenem la nova veu

i alegrem l'antiga terra.



A la vora de la mar

ara un noi de mans ben netes

ha colgat el mocador

ben endins sota l'arena.



A la vora de la nit

el dia es lleva...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada