tag:blogger.com,1999:blog-49642443947103186572024-03-12T19:54:58.782-07:00"Memòria de la transició a través de la cançó i la literatura"Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.comBlogger17125tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-104522641224556572010-05-03T00:19:00.000-07:002010-05-03T00:25:31.708-07:00Maria Àngels Anglada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1dOXgXClVKAyLd3-j9qax9pHVRZQKeRkT4SzC6nZoX5HKZIlDm9npMf_9jywXb4KI5AYApds09Z7-pHp4VGOgRUKv7waNe1nl5Mp1Z_kM1rAtaBTPL8Gi8uzTybvwm-HzpxWkg9wKPhs/s1600/anglada.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 256px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1dOXgXClVKAyLd3-j9qax9pHVRZQKeRkT4SzC6nZoX5HKZIlDm9npMf_9jywXb4KI5AYApds09Z7-pHp4VGOgRUKv7waNe1nl5Mp1Z_kM1rAtaBTPL8Gi8uzTybvwm-HzpxWkg9wKPhs/s320/anglada.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466940885212886994" /></a><br /><br /><span style="font-style:italic;">A Maria-Mercè Marçal<br /> In memoriam <br /><br /><br />Les tardors són suaus. Gairebé no hi ha hivern,<br />diuen, i ran del mar s'allarguen els capvespres.<br />Suspesa com una àliga entre tebis corrents<br />amb estels sota l'ala, la nit prou que s'espera.<br /><br />Però jo no trobo les tardors benignes<br />quan haig de dir-te adéu des de la meva,<br />trencada primavera de cançons.<br />I mai no podré dir ponent dolcíssim<br />si começo a enyorar el teu migdia.<br />Adéu, veu enrosada, esguard encès.<br /><br />Ets viva en tants ocells niats a la teva heura!<br />I a les nítides ones del teu cor desbocat<br />que sempre es va triar les ribes i la llera,<br />el solell i l'obaga per al desglaç del cant.<br />(Arietta II)<br /><br /><br /><br />Senyal de perill<br /><br />Convidar les poetes és cosa perillosa.<br />Dic les poetes, no els joglars del rei.<br />No treuen cap colom de dintre d'un copalta,<br />però potser dards de flama del seu fatigat cor<br />o d'una nit insomne.<br /> No us en fieu, per sota<br />les fràgils aparences tenim un cor selvatge<br />i estranys senyors servim -ja ho escriví Ausiàs March:<br />l'amor, el clar país, una cançó d'alosa...<br />Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.<br />Tisores de mots tallen les heures de l'oblit<br />que encerclen una llengua, un bosc amenaçat<br />o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia.<br />(Arietta)</span>Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-40152833515618500772010-04-19T03:14:00.000-07:002010-06-13T12:33:12.662-07:00Les mares literàriesEn el camí emprés aquest trimestre per a conèixer les mares literàries de la Maria-Mercè Marçal he anat apropant-me a algunes poetes com Maria-Antònia Salvà. El seu món i els seus paisatges amb aroma de camp, plens de plantes i flors, insectes i bestioles, masies i aigües com metàfora dels seus sentiments i estats d'ànim i he escollit aquest poema:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHreFq_6f1pyV3OFrCB53glGOalr3mYAepAy7DddHt31XtU802PDuIF-qfhNfjBGmrIcL8zejejKcTpPKDXjFE7XC5zNjFAZY3KOK2fw3ql549zsARhm-t2BZxsFXl4tbcajRYBC3bLus/s1600/01.abella72.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 256px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHreFq_6f1pyV3OFrCB53glGOalr3mYAepAy7DddHt31XtU802PDuIF-qfhNfjBGmrIcL8zejejKcTpPKDXjFE7XC5zNjFAZY3KOK2fw3ql549zsARhm-t2BZxsFXl4tbcajRYBC3bLus/s320/01.abella72.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461791018653561874" /></a><br /><span style="font-style:italic;">L’abella<br /><br />Somiant, somiant, ma vida hauré passada<br />volant pel vell pinar i per la flor de bruc.<br />Ma tasca ha estat només d’abella enlluernada<br /> o closa dins el buc.<br /><br />Romeu de vesta humil, captaire qui pidola<br />l’almoina a cada mas que troba pel camí,<br />aixís he resseguit de grat la farigola,<br /> la menta, el romaní.<br /><br />I tots per un moment m’han perfumat les ales,<br />i el sol, meravellós encís d’aquell moment,<br />m’ha fet esborradís l’encís de plers i gales<br /> robant-me tot l’esment.<br /><br />Grat sia a l’aire, al sol que m’han donat coratge,<br />ara que del silenci sent que m’arriba el torn<br />i és hora de plegar, finint mon romiatge,<br /> el remoreig del jorn.<br /><br />Ma bresca fora temps, fóra enutjosa cosa;<br />la nova gent d’avui deleix una altra mel...<br />L’abella –tant se val!- pel card i per la rosa<br /> trobà camí del cel.</span><br /><br />De la Clementina Arderiu m'ha atret el seu esforç per a ésser una dona com les altre i alhora una gran poeta en una època en la qual la dona no decidia la seva vida. En el seus poemes hi veig lluites, pors, contradiccions i anhels però també amor i alegries. He triat aquesta poesia:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirdCngQ0olJR0-dPH7R4saurL-pi5Wbd7ebR__6dkhc5aCBfSEBX-4YcaVWriOjJrpWncCWhUOArZF5ThyphenhyphenJWpMdGoH3Q3cX31bC8cjTIzHoOZSmVkq0w4Mc80UZQdHr15EIcDSgfnJ2o8/s1600/02.cor72.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 248px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirdCngQ0olJR0-dPH7R4saurL-pi5Wbd7ebR__6dkhc5aCBfSEBX-4YcaVWriOjJrpWncCWhUOArZF5ThyphenhyphenJWpMdGoH3Q3cX31bC8cjTIzHoOZSmVkq0w4Mc80UZQdHr15EIcDSgfnJ2o8/s320/02.cor72.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461791402592419554" /></a><br /><span style="font-style:italic;">Per no caure...<br /><br />Per no caure mai més<br />-i és avui que jo queia;<br />la caiguda pensable<br />ja vindrà certament-<br />em cal fer, més que passos,<br />intents.<br /><br />Un designi de vol<br />per damunt de la terra,<br />un esquinç de rialla<br />en els llavis, i el cos<br />planejant com per l’aire<br />mai clos.<br /><br />Per no caure mai més<br />poso el cor en reserva<br />-pobre cor massa tendre<br />dins un fang massa vell!-<br />en campana de vidre<br />tot ell.</span><br /><br />Després he continuat l'itinerari descobrint Rosa Leveroni, una dona amb una vida ben diferent de les dues anteriors. La poeta em parla de solitud, enyorança, amor i desengany i de la mateixa manera de desig i afany de viure plenament. El poema que més m'ha colpit dels que he llegit:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiPZnjkrtjuLpKp6aDERjCwFP3QhnwH6w1djXqKuWdzDtoXbdtoFuUmKfX072EEy2_gAN0Kn0WWZVmLee60pq0BjF0f1zDezEx5WPTn7Mbv1p1AUcLmORCb79ZetetPjdXRKzOba4Wxf4/s1600/03.jo+porto72.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 283px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiPZnjkrtjuLpKp6aDERjCwFP3QhnwH6w1djXqKuWdzDtoXbdtoFuUmKfX072EEy2_gAN0Kn0WWZVmLee60pq0BjF0f1zDezEx5WPTn7Mbv1p1AUcLmORCb79ZetetPjdXRKzOba4Wxf4/s320/03.jo+porto72.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461791826118877122" /></a><br /><br /><span style="font-style:italic;">Jo porto dintre meu <br />per fer-me companyia <br />la solitud només. <br />La solitud immensa <br />de l'estimar infinit <br />que voldria ésser terra, <br />aire i sol, mar i estrella, <br />perquè fossis més meu, <br />perquè jo fos més teva. </span><br /><br />He pres un altre trencall i he descobert la Quima Jaume, el que he llegit fins ara em captiva bastant i com lectora faré un esforç per trobar els seus llibres i endinsar-me en el seu món. Un tastet:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJGwX6gCd7YswoiAMpzYU1fjLWc3_Vo6ghr3gObPG-HaENzwlXYL755FgPigbdnfk1AxCkgaKOBTe3YVb9j0d2dyoub3QR5iZPkyBC5CGjh5_Kizo2XzgPpO3MH2mo1PQsRNbAdNePDhs/s1600/04.empremtes72.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 256px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJGwX6gCd7YswoiAMpzYU1fjLWc3_Vo6ghr3gObPG-HaENzwlXYL755FgPigbdnfk1AxCkgaKOBTe3YVb9j0d2dyoub3QR5iZPkyBC5CGjh5_Kizo2XzgPpO3MH2mo1PQsRNbAdNePDhs/s320/04.empremtes72.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461792135128538098" /></a><br /><br /><span style="font-style:italic;">EMPREMTES D’AMOR<br />El temps no passa inútilment.<br />El camí és llarg i no pas<br />sempre recte. A voltes cal<br />canviar de ruta, i a cada<br />contrada podem trobar nous<br />paisatges, no sempre del tot<br />nítids, però el gest fidel<br />que conferim a cada muda<br />ens dóna la certesa que<br />no hi ha certeses.<br />Quan vegem el sol que va cap<br />a ponent, deixant enrera<br />tanta llum i ombra, no ens<br />tanquem a l’estança dels records<br />ni vulguem perseguir ombres,<br />ni la pols cerquem en el llarg<br />rastre que enrera hem deixat tot<br />fent camí, perquè al capdamunt<br />de tantes rutes, enmig de vells<br />arbres eixorcs, sols l’empremta<br />de l’amor caldrà buscar-hi, i<br />entendre que el gest fidel<br />que hem conferit a cada muda<br />ens dóna la certesa que<br />no hi ha certeses.</span><br /><br />He sortit de les fronteres d'aquí i a prop d'on he nascut, he descobert un'altra poeta per a mi desconeguda la Ingeborg Bachmann. Conec poc la seva obra però m'ha arribat. Dels poquíssim poemes que he llegit he triat aquest:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV-s5kpiv9hbppoahEi_5tNfQEjn3S6PVOOzafCVJIoJYjkCfpoDyCQphYVOWbyziWGVirSCdt0oyZjj_zeYqfPR1bhvLyJihG2v-dwZ604VfIbOYiaTZZtbsA3AK28daDmCFM98lmKBE/s1600/05.despren-te72.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 266px; height: 215px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV-s5kpiv9hbppoahEi_5tNfQEjn3S6PVOOzafCVJIoJYjkCfpoDyCQphYVOWbyziWGVirSCdt0oyZjj_zeYqfPR1bhvLyJihG2v-dwZ604VfIbOYiaTZZtbsA3AK28daDmCFM98lmKBE/s320/05.despren-te72.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461792549959849858" /></a><br /><span style="font-style:italic;">Desprén-te, cor<br />Desprén-te, cor, de l’arbre del temps,<br />caieu vosaltres, fulles, de les branques refredades<br />que un dia abraçà el sol,<br />caieu com les llàgrimes cauen de l’ull dilatat!<br />Fa dies que encara vola al vent el rull<br />a l’entorn del front bronzejat del Déu del camp,<br />quan el puny oprimeix sota la camisa<br />la ferida oberta.<br />Per això sigues fort quan la delicada esquena de núvols<br />se t’incline una vegada més,<br />no ho tingues en compte quan l’Hymetos<br />una altra vegada t’ompliga les bresques.<br />Car poc li val al llaurador una tija en temps de sequera,<br />poc un estiu davant la nostra gran nissaga.<br />I de què dóna fe ja el teu cor?<br />Oscil.la entre l’ahir i el demà,<br />silenciós i estrany,<br />i el que batega,<br />és ja la seua caiguda fora del temps.</span><br /><br />El passeig continua, hi han tantes mares, germanes i filles i alguns pares per a descobrir...Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-48131941260152692022010-04-11T12:33:00.000-07:002010-04-11T12:42:01.969-07:00Maria-Antònia Salvà i Maria-Mercè Marçal<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5lVZ_GhyTn1h-YF4LLKxYU3MK8dl8cKomUAY0BBj35SzNyT2CtUxyOb9o78MC5o93TZWDP8Rhuh7EmSrWwYULTA0DhyphenhypheneLYWec74isDNcABl-wTOLLezV9CZSyjpRDdwRMyA_jq1xDz7s/s1600/dona+porta.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 198px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5lVZ_GhyTn1h-YF4LLKxYU3MK8dl8cKomUAY0BBj35SzNyT2CtUxyOb9o78MC5o93TZWDP8Rhuh7EmSrWwYULTA0DhyphenhypheneLYWec74isDNcABl-wTOLLezV9CZSyjpRDdwRMyA_jq1xDz7s/s320/dona+porta.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458966910590277122" /></a><br />(Maria-Mercè Marçal, Llengua abolida: Poesia, gènere, identitat<br />1995 -Sota el signe del drac) <br />Quan Maria-Antónia Salvà va escriure, ja fa molts anys,<br />el poema que segueix no sé si pensava explícitament en <br />les dones escriptores i el problema de la identitat, en<br />ella com a dona escriptora, en totes les dones-monstre-<br />tal com dèiem al principi. Aquestes dones que Tillie <br />Olsen va anomenar supervivents. No puc deixar de <br />pensar, però, que la poeta es va veure emmirallada en <br />la tossuda, aferrissada, supervivència d'aquest<br />cactus-monstre que descriu amb la cruesa i amb l'ambiva-<br />lència de qui parla de si mateix:<br /><br />D'un cactus<br /><br />Com rèptil monstruós de pell clapada,<br />d’entranya llefiscosa, era ajocat<br />al seu racó, bevent la solellada.<br />De sobte, sa malícia desvetllada,<br />enrevinclant-se, va esquerdar el test.<br />Enllà de l’hort, que se’n perdés el quest,<br />dalt d’una paret seca fou llançat,<br />i al cap de temps, damunt les pedres dures,<br />furgant per les llivanyes i juntures,<br />trobí el vell drac encara aferrissat.<br /><br /><br />i el poema que li va dedicar Maria-Mercè marçal <br /><br /><span style="font-style:italic;">Furgant per le llivanyes i juntures<br />trobí el vell drac encara aferrisat.<br />Maria-Antònia Salvà<br /></span><br />Furgant per le llivanyes i juntures<br />d’aquesta paret seca; entre mac<br />i mac d’oblit; entre les pedres dures<br />de cega desmemòria que endures,<br />et sé. I saber-te em dóna terra, arrel.<br />Et sé i em sé, en el mirall fidel<br />del teu poema, aferrissadament<br />clivella pedra de silenci opac<br />-dona rèptil, dona monstre, dona drac,<br />com el cactus, com tu, supervivent.<br />(Raó del cos, 2000)Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-60646216607094484092010-03-31T11:35:00.000-07:002010-04-11T12:33:26.244-07:00Rosa Leveroni, 100 anys del seu naixement, 1 d'abril de 1910<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKboZ4v_YJRp6ztSjzhs03zXlN9TZsqbgd7PA3M1mf8U-v1Dwr5Hhy890OxxlJvR7sXCquLFtr_Ezl3oGPZDoTA15V2km8pzEDX6-W6kbpHLIbBaCbZZp6TVOe7gKKFbtcn14_2HIfcsM/s1600/leverroni+portlligat.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 160px; height: 245px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKboZ4v_YJRp6ztSjzhs03zXlN9TZsqbgd7PA3M1mf8U-v1Dwr5Hhy890OxxlJvR7sXCquLFtr_Ezl3oGPZDoTA15V2km8pzEDX6-W6kbpHLIbBaCbZZp6TVOe7gKKFbtcn14_2HIfcsM/s320/leverroni+portlligat.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5454869239964621490" /></a><br />Plau-me seguir els camins que els camps parteixen, <br />ignorant cap a on van, <br />amarats d'un perfum de terra molla <br />i d'un errívol cant. <br />I prenen uns colors de coure càlid <br />d'un bes del sol ponent, <br />i celen amb amor, sota les branques, <br />el festeig de la gent. <br />Plau-me seguir els camins que per la vinya <br />s'enfilen costa amunt, <br />i tenen per la set i la mirada <br />un bell gotim a punt. <br />Plau-me seguir els camins entre pollancres <br />vetllant un rierol, <br />i coneixen el vol de les becades, <br />el joc de pluja i sol... <br />Amo tots els camins, fins els més aspres, <br />mentre siguin oberts <br />i posin tremolor de fruita nova <br />als meus sentits desperts.Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-59229884741639577432010-02-28T02:09:00.000-08:002010-03-09T07:21:04.685-08:00Clementina Arderiu, poemesPassa, vent...<br /><br />Passa, vent, cosa sinistra,<br />qui et pogués mai deturar!<br />Tota la casa em fa trista<br />el teu malastruc xiular.<br /><br />M’enfolleixes le colomes<br />allà dalt del colomar;<br />de l’arbre arrenques les pomes<br />molt abans de madurar;<br /><br />i colltorces la florida<br />novella del roserar;<br />i esfulles la margarida<br />-si vindrà, si no vindrà-.<br /><br />A l’hort el planter m’aplanes<br />i em malmets el fonollar;<br />del llibre em gires les planes<br />com si em volguessis reptar.<br /><br />I els papers treus de la taula<br />i me’ls llences a volar.<br />Si el jardí tingués un saule,<br />com el faries plorar!<br /><br />Ni finestra ni portella<br />res no hi val, tot és en va:<br />sempre et resta una clivella<br />per poder-te enforinyar.<br /><br />Jo a ciutat no et coneixia,<br />I ara m’ets tot casolà!<br />Véns a casa cada dia<br />i hi entres sense trucar.<br />(L’Alta Llibertat)<br /><br />Arbres<br /><br />Sóc amb vosaltres, arbres folls a la nit,<br />sento que el vent us té desperts i us força.<br />Jo també vetllo, perquè em puny el delit<br />d’interrogar en aquest concert ferotge.<br />Trona i llampega. Mare meva del cel,<br />quina cortina d’aigua viva tan fosca!<br />El vers comença, fa un caminar rebel,<br />torça i retorça, que vol eixir al defora.<br />Els arbres baten i jo estic a aixopluc.<br />Van les preguntes cap al dia amb les hores.<br />Deixo fer el vers, ja no sé què més puc<br />sinó escoltar que el temperi redobla.<br />Demà, rentats i amb les fulles lluents<br />-passat el vers per un sedàs d’aurora-<br />podrem reprendre els col·loquis ardents,<br />arbres gentils d’escabellades tofes.<br />(És a dir)Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-35135878395252529422010-02-28T02:05:00.000-08:002010-03-09T07:21:04.685-08:00Clementina Arderiu<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPV5DKAqDMR0HbfU3-qCDPdVRB6pe-tCfO-l0hkbuBi-80RwjgElAxYVRLoUmGzoJum5PEwaJ9U1H-n53YvGKK1SQ99RW5DOD7pOQa308eQNxcsofyD_WRCPzvZ2arv8oQiBfO7pF5kZM/s1600-h/arderiu+jove.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 122px; height: 172px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPV5DKAqDMR0HbfU3-qCDPdVRB6pe-tCfO-l0hkbuBi-80RwjgElAxYVRLoUmGzoJum5PEwaJ9U1H-n53YvGKK1SQ99RW5DOD7pOQa308eQNxcsofyD_WRCPzvZ2arv8oQiBfO7pF5kZM/s320/arderiu+jove.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5443234056467443218" /></a><br /><span style="font-style:italic;">...que una dona singularment intel·ligent i creativa es vegi abocada, per uns condicionaments d' època, de país i d' estament social, a triar -i és una tria conscient, que no vol pas dir ¨lliure¨- una vida de dona com les altres, com tantes altres en els termes en què això es podia plantejar a principi d'aquest segle. I que aquesta dona esmerci una gran part dels seus esforços a construir-se a si mateixa a imatge i semblança d' un ideal femení que la confina i la coarta.</span> (Maria Mercè Marçal – Contraclaror, Antologia Poètica, Clementina Arderiu)Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-69507439983813249022010-02-28T01:52:00.000-08:002010-03-09T07:21:04.685-08:00Clementina Arderiu<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizvrDtbvC-LVUcrD_kgA0OlFz2_JqyxHmLoxHwByGl7p98NHORqTwYj3DVQRM-SJlhYGFclUiFiZ1Cr5mhz4NiGDIDESGWOuvS35uwF4AEhofRqeTIvlm6_9zqiJppAJxB0ckRQhEEFHg/s1600-h/clementina.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 161px; height: 180px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizvrDtbvC-LVUcrD_kgA0OlFz2_JqyxHmLoxHwByGl7p98NHORqTwYj3DVQRM-SJlhYGFclUiFiZ1Cr5mhz4NiGDIDESGWOuvS35uwF4AEhofRqeTIvlm6_9zqiJppAJxB0ckRQhEEFHg/s320/clementina.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5443233138046562898" /></a><br />Clementina Arderiu i Voltas, la més gran de tres germanes, neix a Barcelona l' any 1889 en una família d' argenters del carrer Avinyó. Aprengué l' ofici familiar i la seva formació cultural, a part de la seva gran afició per la lectura, havia passat per estudiar llengües i, a l' Escola Municipal de Música, teoria i piano. Va publicar el seu primer poema l' any 1911 als vint-i-dos anys, l' any següent conegué Carles Riba amb motiu d' uns Jocs Florals on va guanyar el primer premi. L' any 1916 publica el sue primer llibre: <span style="font-weight:bold;">Cançons i Elegies</span> i es casa amb Riba. Entre els anys 1916 i 1920 coneix una de les èpoques de més producció literària de la seva vida. La vida cultural d' aquell moment és efervescent i engrescadora i és un període d' un sentiment nacional que creix, l' any 1914 s' havia creat la Mancomunitat de Catalunya sota la presidència de Prat de la Riba. L' any 1920 publicà <span style="font-weight:bold;">L' Alta Llibertat</span>, després i fins a 1927 la seva obra poètica alenteix considerablement el ritme, neixen els seus fills, Jordi, Oriol i Eulàlia, i amb el seu marit viatja i fa estades a Itàlia (1920), a Alemanya (1922), a França (1924-1925) i a Grècia (1927).L' any 1928 neix en Francesc que morirà sent molt petit, d' aquest fet deixa un poema extraordinari:<br /><br /><span style="font-style:italic;">Presència de la mort<br /><br />Dóna bo la llum:<br />dintre de la cambra,<br />tot el verd i el rosa<br />jugaven a fet.<br />Manyac entra el sol<br />de les deu tocades.<br />D' esperança l' aire<br />duia penjarolls,<br />que de Sant Joan<br />era la vigília,<br />i jo n'era tota<br />bandera d' estiu.<br />Somrigué l' infant<br />a l' adéu del pare<br />i entre roba càndida<br />restava tranquil.<br />I ella va venir...<br />La cambra vibrava;<br />ja tota em prenia<br />el trast matinal.<br />I ella va venir,<br />callada, insensible.<br />I jo no la veia<br />colpir el meu infant.<br />Entre tanta llum,<br />qui l' endevinava?<br />Fou la galta pàl·lida<br />que em digué la mort.</span><br /><br />Cal relacionar aquesta circumstància amb el silenci de dos anys que separen la primera part de <span style="font-weight:bold;">Cant i paraules</span> (1920-1927) de la segona (1930-1936). Aquesta obra recull poemes de l' època de finals de la dictadura i l' adveniment de la República i l' Estatut, i serà publicada l' any 1936 en el volum <span style="font-weight:bold;">Poemes</span> que també inclou els seus dos llibres anteriors. Comença el moment més prolífic de tota la seva vida que s' aplegarà en <span style="font-weight:bold;">Sempre i ara</span>, que obtindrà el premi Joaquim Folguera l' any 1938 però no es publicarà fins 1946, en una segona edició l' any 1952, amb pròleg de Salvador Espriu, es veurà ampliat amb catorze poemes més. L' any 1939 amb la família s' exilià a França fins al 1943 quan tornà a Barcelona. Aquests anys d' exili i fins a 1950 marquen una de les etapes de més baixa producció poètica. Poc a poc la situació anirà millorant, tant la del país com la familiar, casa seva es convertirà en un dels cenacles més importants de la vida literària subterrània barcelonina i Carles Riba en una de les figures cabdals de la resistència cultural. L' any 1955 viatja per l' Alemanya Federal i per Anglaterra, els poemes d'aquests anys s' agruparan en <span style="font-weight:bold;">És a dir</span>, que obté el premi Óssa Menor l' any 1958 i al qual és també atribuïda la Lletra d' Or l' any 1960. L' any 1959 mor Carles Riba i Clementina Arderiu es retira de la vida pública i inicia un altre silenci de dos anys. Entre 1962 i 1968 escriu tretze poemes que amb d' altres anteriors i inèdits formen el volum <span style="font-weight:bold;">Esperança, encara</span> (1969). Inicia el seu silenci definitiu com poeta i la seva vida emmudí definitivament l' any 1976.Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-46069080136949027302010-02-13T11:25:00.000-08:002010-03-09T07:21:04.686-08:00Verònica Franco<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglJAT0UsG90F7N4ydgnw2flfqICDa4rNHYbFjYvX6wi2ecMLmPD9BSeL5FbpLFHA3BnIzItjQITYBt42em7arBIvqSyiI9eLJZC4n0xxoxhYw6lzRRq0nTzTcpLevHLmos9Lrc_Eil9_Q/s1600-h/Veronica+Franco.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 257px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglJAT0UsG90F7N4ydgnw2flfqICDa4rNHYbFjYvX6wi2ecMLmPD9BSeL5FbpLFHA3BnIzItjQITYBt42em7arBIvqSyiI9eLJZC4n0xxoxhYw6lzRRq0nTzTcpLevHLmos9Lrc_Eil9_Q/s320/Veronica+Franco.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5437812152834353106" /></a><br />Verònica Franco que fou una de les cortesanes més noble i celebre del Renaixement italià, neix a Venècia l'any 1546. La seva mare, també famosa cortesana, la inicia en la professió. Casada ja als divuit anys amb un metge el seu matrimoni fou breu. La poeta sabé consolidar-se una fama de “cortesana honesta”, de dona bella, fascinant i capaç d'expressar les seves opinions i els seus interessos culturals dins la societat on vivia i on exercia la seva feina, que mai va negar o amagar. Durant la seva vida va fomentar grans amistats que li van proporcionar riquesa i protecció, els seus amants eren elegits per la classe social, els diners, l' educació i sobre tot la seva cultura. Una de les amistats més important i determinat de la seva vida fou la amb Domenico Venier de antiga i poderosa família, que va ser el seu mentor i protector, gràcies a ell les seves <span style="font-style:italic;">Terze Rime</span> foren conegudes i publicades l'any 1575; un nebot seu, Marco Venier, poeta i polític influent a Venècia fou el seu amant preferit i un altre nebot, Maffio Venier el seu major enemic. La seva fama de cortesana i dona de gran cultura va traspassar fronteres i el juliol de 1574 el jove Enric III de Valois, rei de França, visitant Venècia va demanar passar la nit amb ella. La seva casa de Santa Maria Formosa era lloc de trobada de músics, pintors, artistes, filòsofs i nobles on es feien concerts, debats i lectures de poemes. Maffio Venier per enveja i gelosia literària escriu anònimament poesies insultant-la durament. Verònica primer desafia l' autor a un duel i una vegada descobert el rapsode li respon amb dos-cents vuit versos que comencen: <span style="font-style:italic;">“Di ardito cavalier non è prodezza”</span>. Fou acusada i obligada a presentar-se davant el Tribunal de la Santa Inquisició l' any 1580 i va quedar lliure de totes les acusacions segurament gràcies a les seves importants amistats. Aquest mateix any va publicar l' epistolari <span style="font-style:italic;">Lettere familiari a diversi</span>. Sembla que es va retirar de la vida pública als 34 anys i va morir l'any 1591 amb 45 anys.Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-27579080156975962492010-01-31T11:19:00.000-08:002010-03-09T07:21:04.686-08:00Un record<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuSysVmeirGbWFCsyrFUwQPs4kyf7GNTu__dRU3N0MLplRsWOy9wYOfRfgP7WF9__tOF-REsdjWqC1z9HToJheyRJYANKoL5H2EDU1HQbPbK4Z0I-4G9b2eR4sfo1zrfn9wQ-Z_kZQX_U/s1600-h/bola.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuSysVmeirGbWFCsyrFUwQPs4kyf7GNTu__dRU3N0MLplRsWOy9wYOfRfgP7WF9__tOF-REsdjWqC1z9HToJheyRJYANKoL5H2EDU1HQbPbK4Z0I-4G9b2eR4sfo1zrfn9wQ-Z_kZQX_U/s320/bola.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5432986680176389234" /></a><br />Quan arribava la tardor la mare feia totes les setmanes un pastís diferent. A la cuina preparava tots els ingredients, netejava la vella taula de fusta... i començava l' espectacle, jo era petita i per a veure'l millor pujava a una cadira. Tamisava la farina juntament al llevat que queien formant una muntanya blanca i suau, amb les mans li donava aparença de volcà amb un gran cràter on afegia la mantega trossejada, el sucre, els ous i la pell ratllada d' una llimona. Amb les mans ho pastava tot molt ràpidament i la seva destresa em deixava bocabadada. Quan la massa tenia l' aspecte desitjat en plasmava una bola que reposaria una estona sota un drap. Mentrestant amb mantega i farina acondiciava el motlle i encenia el forn. Després la cuina s' omplia d' una flaire exquisida. A mida que em feia gran l' ajudava en petites tasques d' elaboració i recordaré sempre aquelles tardes a la cuina com un món màgic de formes i olors.Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-21359495823827646052010-01-31T11:12:00.000-08:002010-03-09T07:21:04.686-08:00Joan Salvat-Papasseit<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC2GLxRI3Ur-FLkn6LYgfbLTg1MtIifF-krUWTbTSOi050n8-zEGRpk2BOQZsBXS1hQVOaIHAs6KqJMvbdA_9l6kbavwQb6Mt9JCkMXZGWv3lxjKvQp2MmWVwzB_OMu2B6SPAT1NJMr3M/s1600-h/salvat.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 245px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC2GLxRI3Ur-FLkn6LYgfbLTg1MtIifF-krUWTbTSOi050n8-zEGRpk2BOQZsBXS1hQVOaIHAs6KqJMvbdA_9l6kbavwQb6Mt9JCkMXZGWv3lxjKvQp2MmWVwzB_OMu2B6SPAT1NJMr3M/s320/salvat.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5432984509744444706" /></a><br />T<span style="font-weight:bold;">OT L'ENYOR DE DEMÀ <br /><br />Ara que estic al llit <br /> malalt, <br /> estic força content. <br />-Demà m'aixecaré potser, <br />i heus aquí el que m'espera: <br /><br />Unes places lluentes de claror, <br />i unes tanques amb flors <br /> sota el sol, <br /> sota la lluna al vespre; <br />i la noia que porta la llet <br />que té un capet lleuger <br />i duu un davantalet <br /> amb unes vores fetes de puntes de coixí, <br /> i una riall fresca. <br /><br />I encara aquell vailet que cridarà el diari, <br />i qui puja als tramvies <br /> i els baixa <br /> tot corrent. <br /><br />I el carter <br />que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa <br />perquè no sé el secret <br /> de les altres que porta. <br /><br />I també l'aeroplà <br />que em fa aixecar el cap <br />el mateix que em cridés una veu d'un terrat. <br /><br />I les dones del barri <br /> matineres <br />qui travessen de pressa en direcció al mercat <br />amb sengles cistells grocs, <br />i retornen <br /> que sobreïxen les cols, <br />i a vegades la carn, <br />i d'un altre cireres vermelles. <br /><br />I després l'adroguer, <br />que treu la torradora del cafè <br /> i comença a rodar la maneta, <br />i qui crida les noies <br />i els hi diu: -Ja ho té tot? <br />I les noies somriuen <br /> amb un somriure clar, <br />que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. <br /><br />I tota la quitxalla del veïnat <br />qui mourà tanta fressa perquè serà dijous <br />i no anirà a l'escola. <br /><br />I els cavalls assenyats <br /> i els carreters dormits <br />sota la vela en punxa <br />que dansa en el seguit de les roderes. <br /><br />I el vi que de tants dies no he begut. <br /><br />I el pa, <br /> posat a taula. <br />I l'escudella rossa, <br /> fumejant. <br /><br />I vosaltres amics, <br />perquè em vindreu a veure <br />i ens mirarem feliços. <br /><br />Tot això bé m'espera <br /> si m'aixeco <br /> demà. <br /><br />Si no em puc aixecar <br /> mai més, <br />heus aquí el que m'espera: <br />-Vosaltres restareu, <br />per veure el bo que és tot: <br />i la Vida <br />i la Mort. <br /></span>Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-74083121866691536352010-01-24T12:31:00.000-08:002010-02-23T08:33:28.836-08:00Atena<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiespPIPR2jPfuwk3okR-uFq4eY4GQBk_LkfrRVyvOAOOIXS-VQdjwuyDfVHtWTsajHJnlBauxRM7naJQA4Xk9VYsNDfyQg5EeT3eya4cfBei0oql7Kjs0P7rB_MKFi9S3fwxZB1nHo3Po/s1600-h/Pallas+AthenaGustav+Klimt.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 313px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiespPIPR2jPfuwk3okR-uFq4eY4GQBk_LkfrRVyvOAOOIXS-VQdjwuyDfVHtWTsajHJnlBauxRM7naJQA4Xk9VYsNDfyQg5EeT3eya4cfBei0oql7Kjs0P7rB_MKFi9S3fwxZB1nHo3Po/s320/Pallas+AthenaGustav+Klimt.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430407119359822114" border="0" /></a>
<br /> Pallas Athena
<br /> Gustav Klimt (1898)
<br /><meta name="Title" content=""> <meta name="Keywords" content=""> <meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"> <meta name="ProgId" content="Word.Document"> <meta name="Generator" content="Microsoft Word 2008"> <meta name="Originator" content="Microsoft Word 2008"> <link rel="File-List" href="file://localhost/Users/laura/Library/Caches/TemporaryItems/msoclip/0clip_filelist.xml"> <!--[if gte mso 9]><xml> <o:officedocumentsettings> <o:allowpng/> </o:OfficeDocumentSettings> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves>false</w:TrackMoves> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:drawinggridhorizontalspacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing> <w:drawinggridverticalspacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing> <w:displayhorizontaldrawinggridevery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery> <w:displayverticaldrawinggridevery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:dontgrowautofit/> <w:dontautofitconstrainedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> </w:Compatibility> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="276"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--> <style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 16777216 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 16777216 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-fareast-font-family:Cambria; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:EN-US;} p {mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; margin-bottom:5.95pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ascii-font-family:Times; mso-fareast-font-family:Cambria; mso-hansi-font-family:Times; mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style> <!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <!--StartFragment--> <p><span style=";font-family:Courier;font-size:12pt;" >Sempre m’ha atret la mitologia grega des de que, fa ja molt de temps, a l’escola teníem la classe d’èpica i estudiàvem la Ilíada i l’Odissea. Déus i deesses, herois, animals, monstres i criatures mitològiques eren tot un món fascinant. </span><span style="font-size:12pt;"><o:p></o:p></span></p> <p><span style=";font-family:Courier;font-size:12pt;" >Atena és filla de Zeus i de la titànide Metis qui representa l’astúcia i l’agudesa mental. Quan Gea anuncià a Zeus que Metis espera una filla però després d’ella engendrarà un fill que el destronarà Zeus per a impedir que s’acompleixi aquest vaticini engoleix Metis, la qual des de dintre seu segueix aconsellant Zeus durant el seu regnat olímpic. Quan l’embaràs arribà a terme Zeus pateix un fortíssim mal de cap i demana a Hefest que li obri el crani amb una destral, en aquell moment neix Atena, adulta i armada, que aplegarà en la seva personalitat la força i el poder del pare i la intel·ligència i astúcia de la mare. Atena pren part a guerres divines i mortals però el seu esperit és més d’estratega que bel·licós i sempre busca la victòria més incruenta possible i per això es considerà la deessa de la raó. És la patrona de la ciutat que porta el seu nom, Atenes, on hi va plantar una olivera. Presideix les arts, la literatura, la filosofia i els oficis artesanals, Atena representa la vida civilitzada de la <i style="">polis</i>: la tècnica que afavoreix el benestar dels ciutadans i les arts que alimenten el seu esperit. Se li atribueixen molts invents i tècniques que milloraren l’àmbit domèstic i cultural de la ciutat. L’òliba i la olivera són el seus símbols. </span><span style="font-size:12pt;"><o:p></o:p></span></p> <!--EndFragment-->
<br />Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-40204422579927093342009-12-09T02:04:00.000-08:002010-02-23T08:29:03.574-08:00Aquest mirall, Maria Mercè MarçalHe triat aquesta poesia de Maria Mercè Marçal del llibre “Bruixa de dol” publicat l’any 1979 i cantat per Marina Rossell a l’àlbum “Bruixes i maduixes” l’any 1980. Aquest sonet ens parla de llocs externs i espais interns i del sentiment de solitud de l’autora, de la seva lluita per no perdre’s interiorment i finalment del seu esforç per no enfonsar-se i continuar endavant.<br /><br />A Teresa d’Arenys<br /><br />Aquest mirall em diu que sóc ben sola<br />i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.<br />He enfilat el carrer trist que va a escola<br />i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.<br /><br />La lluna riu, dins la nuu que s'endola.<br />I jo sembro amb pedretes els camins<br />que em duen cap a mi, nit meva endins.<br />Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.<br /><br />Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.<br />M'arrenco el collaret d'agres estrelles<br />i el mar se les empassa d'una a una.<br /><br />I et prenc el cor segur amb què cabdelles<br />el teu destí, per fer, amb cartes velles,<br />un solitari nou sobre la duna.<br /><br />Descobrint una mica la seva vida i poesia, jo solament coneixia el seu llibre “Cau de llunes”, m’ha captivat i en vull llegir més i conèixer-la millor. Aquí us deixo un altre petit tast tret del mateix llibre:<br /><br />Pujaré la tristesa dalt les golfes<br />Amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,<br />El cartipàs vençut, la tarlatana vella.<br />I baixaré les graus amb vestit d’alegria<br />Que hauran teixit aranyes sense seny.<br />Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.<br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxMEoFISMU4Ehqa_qwIDGtOlf2KmPUMCssLWZDiFZfRzmU-uv3XZK3ckxzLjg3lcq_ua3pVj2DUaE1GzxrXIA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-17201045038197042302009-11-01T12:35:00.000-08:002009-11-01T12:36:18.705-08:00<object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=6a97b09" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-86693997827125265952009-10-31T12:53:00.000-07:002009-10-31T13:03:36.301-07:00a la vora de la mar / lo mariner<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUVJQ_0Ng7VXzGmxMD4nJQ9bGmZgukZSc1BvXZ2lzAeTLuDnsiIcsf-NUs3iq_e2tnTOzLpOiPkIBg6KX_PtfT_1fqNdRMKUtG03Tdrlno3kxDJ77JufrLYLwpcwEx3lAqnjQQj6k7ZJE/s1600-h/Galiot.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 216px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUVJQ_0Ng7VXzGmxMD4nJQ9bGmZgukZSc1BvXZ2lzAeTLuDnsiIcsf-NUs3iq_e2tnTOzLpOiPkIBg6KX_PtfT_1fqNdRMKUtG03Tdrlno3kxDJ77JufrLYLwpcwEx3lAqnjQQj6k7ZJE/s320/Galiot.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398856866640486898" /></a><br /><br />A la vora de la mar<br />hi ha una donzella,<br />hi ha una donzella,<br />que en brodava un mocador;<br />és per la reina,<br />és per la reina.<br /><br />Quan en fou a mig brodar<br />li manca seda,<br />li manca seda;<br />gira el ulls envers la mar<br />veu una vela,<br />veu una vela.<br /><br />Veu venir un galiot<br />tot vora terra,<br />tot vora terra;<br />en veu venir un mariner<br />que una nau mena,<br />que una nau mena.<br /><br />Mariner, bon mariner:<br />que en porteu seda?<br />que en porteu seda?<br />De quin color la voleu,<br />blanca o vermella?,<br />blanca o vermella?<br /><br />Vermelleta la vull jo,<br />que és millor seda,<br />que és millor seda.<br />Vermelleta la vull jo,<br />que és per la reina,<br />que és per la reina.<br /><br />Pugeu a dalt de la nau<br />triareu d’ella<br />triareu d’ella.<br />Ai no! No hi puc pujar<br />no tinc moneda,<br />no tinc moneda.<br /><br />El meu pare té les claus<br />de l’arquimesa,<br />de l’arquimesa.<br />No quedeu per diners no,<br />gentil donzella, gentil donzella.<br /><br />No quedeu per diners no,<br />gentil donzella,<br />gentil donzella.<br />No quedeu per diners, no,<br />prou fio d’ella,<br />prou fio d’ella.<br /><br />La donzella entra a la nau,<br />tria la seda,<br />tria la seda.<br />Mentre va mercadejant<br />la nau pren vela,<br />la nau pren vela.<br /><br />Mar endins amb el botí<br />promte navega,<br />promte navega.<br />Marine es posa a cantar<br />cançons novelles,<br />cançons novelles.<br /><br />Amb el cant del mariner<br />s’ha dormideta,<br />s’ha dormideta,<br />i amb el sorrol de la mar<br />ella es desperta,<br />ella es desperta.<br /><br />Quan ella s’ha despertat<br />ja no veu terra,<br />ja no veu terra,<br />la nau és en alta mar,<br />pel mar navega<br />pel nar navega.<br /><br />Mariner, bon mariner,<br />torneu-me a terra<br />torneu-me a terra,<br />perquè els aires de la mar<br />m’en donen pena<br />m’en donen pena.<br /><br />Això si que no ho faré,<br />que heu de ser meva,<br />que heu de ser meva;<br />set anys que vaig pel mar<br />per vos donzella,<br />per vos donzella.<br /><br />Cent llegües dins de la mar<br />lluny de la terra<br />lluny de la terra<br />De tres germanes que som,<br />sóc la més bella,<br />sóc la més bella.<br /><br />L’una porta vestit d’or,<br />l’altre de seda,<br />l’altre de seda,<br />i jo pobreta de mi,<br />de sargil negre,<br />de sargil negre.<br /><br />L’una es casada amb un Duc,<br />l’altra és princesa,<br />l’altra és princesa,<br />i jo pobreta de mi,<br />sóc marinera,<br />sóc marinera.<br /><br />No sou marinera, no,<br />que en sereu reina,<br />que en sereu reina,<br />que sóc el fill del rei<br />de l’Anglaterra,<br />de l’Anglaterra.Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-15536741358776285382009-10-31T11:39:00.000-07:002010-02-23T08:29:38.930-08:00Ens calen cançons d'araHem de cantar cançons, però nostres i fetes ara. Ens calen cançons que tinguin una actualitat per a nosaltres. Tothom n'ha cantades fins ara de les que podem anomenar de sempre, i d'aquestes, potser només les més conegudes; tanmateix n'hem deixades de banda de magnífiques que corren el perill d'ésser oblidades, i potser per culpa d'una excessiva intromissió de cançons estrangeres. És molt lloable, i àdhuc necessària aquesta intromissió des d'altres terres, però això no ha de privar mai que se segueixin cantant les nostres, siguin tristes o alegres, siguin com siguin: pel fet d'èsser nostres tenim l'obligació de no oblidar-les. Ara bé, és greu que no se'n facin de noves, jo almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres; a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les més boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva.<br /><br />Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre. Les darreres generacions bé ho van fer: Rodoreda, Nicolau, Morera, Vives... que aleshores eren joves. Van fer cançons que tots seguim cantant.<br /><br />Què fan els músics que ara són joves? Les generacions futures podrien dir de nosaltres que vam ésser una generació que no sabé fer-se les seves pròpies cançons; en realitat podrien dir que amb prou feines vam cantar.<br /><br />Fixem-nos a França, què passa: de qualsevol tema, de qualsevol fet, important o no -això és igual- sorgeix una cançó: i quines cançons!<br /><br />Estem massa intel·lectualitzats? Tindrem por de cantar-les si en fem? Ben bé no ho sabem, però alguna cosa passa.<br /><br />A les places dels pobles es ballen sardanes; se'n ballen moltes de compositors nous. Hi ha poetes i bé en surten de nous! També tenim músics. Què passa? Anem cadascú pel seu cantó o badem simplement.<br /><br />Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els "chansonniers", que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? Les cançons franceses, italianes, mexicanes i moltes d'altres, bé són escoltades per tothom! Però no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem. De moment, per què no intentem de fer les nostres pròpies cançons i cantar-les?<br /><br />Lluís Serrahima<br /><br />Revista "Germinabit", núm 58, gener de 1959<br />¬Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-43705201667780417642009-10-27T09:35:00.000-07:002010-02-23T08:29:38.930-08:00A la vora de la nit (de Josep Maria Espinàs)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3K-7zXV8KU3DfOlsYPQoJD8qxo_NZGKptIbWk1M8_RD1Nw9DIr3kXgiTT6OeQgkbgy5EDYonTyYC-GhmTmR65MxLLuuZZmC8ubqirzfT7ZqxIKrHDEA-VeMBaZ10W4S0bfrgUl1K9wBI/s1600-h/atardecer1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3K-7zXV8KU3DfOlsYPQoJD8qxo_NZGKptIbWk1M8_RD1Nw9DIr3kXgiTT6OeQgkbgy5EDYonTyYC-GhmTmR65MxLLuuZZmC8ubqirzfT7ZqxIKrHDEA-VeMBaZ10W4S0bfrgUl1K9wBI/s320/atardecer1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397319811863167218" /></a><br /><br /><br />"A la vora de la mar <br />hi ha una donzella..."<br /><br /> Què se n'ha fet d'aquell mar, <br />què s'ha fet de la donzella? <br />Ja fa temps i temps i temps <br />que tots som d'una altra mena.<br /><br /> Si bonic era aquell cant<br /> i bonica aquella lletra<br /> i gloriós aquell passat, <br />ja no ens plau mirar endarrere. <br /><br />"Que en brodava un mocador, <br />n'és per la reina..."<br /><br /> ¿Què n'hem fet dels mocadors <br />que volien ser banderes,<br /> què n'hem fet d'aquells colors, <br />què n'hem fet d'aquelles reines...? <br /><br />Si m'ho preguntava algú, <br />jo em giraria d'esquena: <br />tantes coses hem perdut <br />que el record també cal perdre. <br /><br />Oblidem velles cançons <br />que encomanen la tristesa. <br />Estrenem la nova veu <br />i alegrem l'antiga terra. <br /><br />A la vora de la mar<br /> ara un noi de mans ben netes<br /> ha colgat el mocador<br /> ben endins sota l'arena.<br /> <br />A la vora de la nit <br />el dia es lleva...Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4964244394710318657.post-41025324370475502132009-10-27T09:24:00.000-07:002010-02-23T08:29:38.930-08:00Nova CançóAl final dels anys cinquanta, vint anys després que les tropes de Franco havien entrat a Barcelona i la posterior repressió contra la cultura catalana, la situació era molt complicada però alguna cosa es començava a moure.<br /><br />El gener de l’any 1959 el poeta Lluís Serrahima va escriure un article “Ens calen cançons d’ara” publicat a Germinabit (butlletí intern de la Unió Escolania de Montserrat que l’octubre d’aquell mateix any es va reconvertir en la revista Serra d’Or) considerat com el manifest referencial de la Nova Cançó.<br /><br />El juliol de 1961 es va fundar Òmnium Cultural i el desembre del mateix any va néixer Cavall Fort. El 19 de desembre de 1961 es presentà al Centro de Influencia Católica Femenina “La poesia de la Nova Cançó” amb actuacions de Josep Maria Espinàs, Miquel Porter i Lluís Serrahima, aquest col•lectiu de cantautors va adoptar mesos més tard el nom d’Els Setze Jutges.<br /><br />L’abril de 1962 va sortir el primer llibre d’Edicions 62 i Els Setze Jutges es presenten ja amb aquest nom en un concert a Premià de Mar. L’octubre coneixen Raimon i ben aviat es produeix el seu debut a Barcelona en la concessió dels premis de Santa Llúcia i uns dies després la primera actuació conjunta entre Els Setze Jutges i Raimon al Fòrum Verges de Barcelona.<br /><br />En molt poc temps s’havien bastit les bases sobre les quals se sustentaria la Nova Cançó.Laurahttp://www.blogger.com/profile/10865162371859858271noreply@blogger.com2